Jo confesso de Jaume Cabré

Qui hagi llegit el “món d’ahir”  de Stefan Zweig,  amb el “jo confesso”  tindrà el complement més introspectiu de la “pputa  vida”. De fet el mateix Cabré ja ho insinua, en els primers fulls del llibre,  de manera maldestra  a càrrec del pare de l’Adrià: “doncs mira, un paio que és va suïcidar al Brasil…”.

Abans les coses estaven més clares, els indis eren els dolents i era necessari la presencia  del sèptim de cavallaria per restablir l’ordre de les coses.  Els catòlics eren dels bons, els cristians una mica menys i els musulmans del tot dolents. La inquisició i els croats una mica besties però el fi justificava els mitjans.., que carai. Per contra ara tot és confús i d’això tracta el “jo confesso”.  La inquisició es compara amb el nazisme , la lapidació d’una noia violada queda justificada pels defensors del  islam, el sicari casador de nazis que per passar desapercebut mata uns quans dels que estan pel costat que no tenen res  a veure,   l’amic que no és tant amic i tot un llarg etcètera.

Tot dins d’un món tancat i encapsulat en un pis de l’Eixample, en el que els objectes, el violí, el quadre, els  llibres, els manuscrits, són  punts constants de referència .

En definitiva llibre de lectura obligada que segurament necessitarà un segon tast.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: