L’Albert

Salaaaaaaaaaaaaam xavales i xavals.
Acabo d’arribar d’una setmana de vacances pel marroko, viatjant amb la bici alforges i una pandilla de gent guapissima, que ens ho hem passat de p…mare.
En resum, les sensacions de la duatló (2.500 Km de cotxe / 320 KM de bici / 2.500 Km de cotxe)
Hores de fugoneta, música a tope, paissatges profunds grans planícies, espectacular Atlas nevat.
Colors, olors, sabors, moros molt moros a Marrakesh, un laberint per la nit.
Hostals (pensions) de dutxes d’aigua freda, waters bruts, llits fastigosos, passadissos i escales labarintics.
LLocs on menjar amb tot el fum invaint l’ambient (espais sense fums JAJA).
Mapa a escala 1/1.000.000, de camins incerts i recorregut per explorar.
Altre vegada grans planícies però ara ja sobre la bici, lluny de l’asfalt i al fons una serralada a atravessar.
Plaga de nens en “formació delta” corrent capa nosaltres com una llau de neu.
Gratitud, admiració, cultures abismals, extranya hospitalitat per la nostra mentalitat, quan atravessem petits poblats de bona construcció de pedra, en muntanyes i planes.
Muntanyes encanyonades, de terre àrid, amagant impresionants poblats-oassis de palmeres de boníssims dàtils, i sota hombra frescor humitat i hortets.
Pobles que no tenen res, però ho tenen tot (això sí cap llar sense paravòlica).
Nits estrellades, la brisa refredant el nas que surt de dins el sac, l’horitzó apuntant un nou dia mostrant tota la gama del negre, blau fort vermell el sol i finalmen el cel blau que duraria fins al vespre.
Arbres amb punxes que punxen rodes.
Camells pasturant, pastor demanant fotos i a canvi dirhams(pasta!) o carmels o tabac o mitjons o … algú l’ha mal acostumat.
L’escassetat d’aliment que ens fa autosuficients auxiliats pel pa que aconseguim en poblats, el té marroquí, l’escassetat de l’aigua i el risc d’ingerir-la, i el consum mesurat per no quedan-se sense.
Amistat, companyeris-me, riure, cantar, esforç i cansament, sobre 8 bicis i un tandem, una petita comunitat nómada molt pintoresca per aquest paissatge.
El mal de panxa, la Mònica forta.
Aniversari, festa, regals, pastís, foc i el conte de bona nit
L’asfalt, el sol, el port fins a cota 1.800m, i apretar les cames si dilluns volem estar tots al despatx, o l’obra, o a l’insti, o amb l’alclde.
El taxi per uns,i el vent a favor per els altres que portaria la foscor per l’esquena i els camions per la cara. però finalment tots de nou a l’hotel, dutxats en tebi o fred. i molt contents, sobretot molt contents, objectiu aconseguit.
Arco iris a la motxila.
Dur retorn de 2 dies dins la furgo o el cotxe, la Bebe comença…Metàlica acaba, i pel mig dinar, sopar moros, polis amb radars, el ferri, els canvis de torn i Barcelona.
La despedida dura per dins, però salvat per l’aparició de la Susanna que a la propera no hi pot faltar.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: