fotos Pedraforca

Sud del Marroc

Un cop més el Tizi-n-Tichka, sempre diferent i canviant, camí dels oasis fluvials dels oueds Ziz, i Drâa fins a tocar la sorra daurada de les dunes de Tinfou.

Cinquanta dos dies a camell fins el gran riu Niger, això és el que diu un rètol a Zagora.

Desprès per la plana entre l’Atlas i el Anti-Atlas, sols interrompuda per la serralada del Jebel Sirou, arribem la magnífica badia de Agadir.

Sud del Marroc

El JR

Més de 2.000 km. Una barrera d’aigua de 14 Km, que separa dos mons, el nostre un viatge de plaer, per molts, viatges de necessitats i incerteses

Allà, a l’altre costat Marroc, avui espai tampó de l’Àfrica negre, autopista fins Marrakech, pujada al Tizi n`Tichka, direcció a Ouarzazate, trencall al poble de Tazenakht, inici de la nostre pedalada.

Volta circular, primer per la planícia situada entre l’Alt i l’Anti Atlas, més tard per l‘Anti Atlas per retornar a Tazenakht

Amb l’idioma de les mans establim comunicacions més enllà dels aspectes formals, mirades i complicitats conformen el nou llenguatge

Nits fredes en hotels de mil estrelles, dies calorosos, recerca de pa i aigua, alforges i bicicletes que grinyolen, gotes de suor que llisquen pel front per embotornar la mirada, aquest és la nova referència

Issil, Akka Irhne i Agadir Melloul, són llocs incorporats el nostre imaginari.

L’Albert

Salaaaaaaaaaaaaam xavales i xavals.

Acabo d’arribar d’una setmana de vacances pel marroko, viatjant amb la bici alforges i una pandilla de gent guapissima, que ens ho hem passat de p…mare.

En resum, les sensacions de la duatló (2.500 Km de cotxe / 320 KM de bici / 2.500 Km de cotxe)

Hores de fugoneta, música a tope, paissatges profunds grans planícies, espectacular Atlas nevat.

Colors, olors, sabors, moros molt moros a Marrakesh, un laberint per la nit.

Hostals (pensions) de dutxes d’aigua freda, waters bruts, llits fastigosos, passadissos i escales labarintics.

LLocs on menjar amb tot el fum invaint l’ambient (espais sense fums JAJA).

Mapa a escala 1/1.000.000, de camins incerts i recorregut per explorar.

Altre vegada grans planícies però ara ja sobre la bici, lluny de l’asfalt i al fons una serralada a atravessar.

Plaga de nens en “formació delta” corrent capa nosaltres com una llau de neu.

Gratitud, admiració, cultures abismals, extranya hospitalitat per la nostra mentalitat, quan atravessem petits poblats de bona construcció de pedra, en muntanyes i planes.

Muntanyes encanyonades, de terre àrid, amagant impresionants poblats-oassis de palmeres de boníssims dàtils, i sota hombra frescor humitat i hortets.

Pobles que no tenen res, però ho tenen tot (això sí cap llar sense paravòlica).

Nits estrellades, la brisa refredant el nas que surt de dins el sac, l’horitzó apuntant un nou dia mostrant tota la gama del negre, blau fort vermell el sol i finalmen el cel blau que duraria fins al vespre.

Arbres amb punxes que punxen rodes.

Camells pasturant, pastor demanant fotos i a canvi dirhams(pasta!) o carmels o tabac o mitjons o … algú l’ha mal acostumat.

L’escassetat d’aliment que ens fa autosuficients auxiliats pel pa que aconseguim en poblats, el té marroquí, l’escassetat de l’aigua i el risc d’ingerir-la, i el consum mesurat per no quedan-se sense.

Amistat, companyeris-me, riure, cantar, esforç i cansament, sobre 8 bicis i un tandem, una petita comunitat nómada molt pintoresca per aquest paissatge.

El mal de panxa, la Mònica forta.

Aniversari, festa, regals, pastís, foc i el conte de bona nit

L’asfalt, el sol, el port fins a cota 1.800m, i apretar les cames si dilluns volem estar tots al despatx, o l’obra, o a l’insti, o amb l’alclde.

El taxi per uns,i el vent a favor per els altres que portaria la foscor per l’esquena i els camions per la cara. però finalment tots de nou a l’hotel, dutxats en tebi o fred. i molt contents, sobretot molt contents, objectiu aconseguit.

Arco iris a la motxila.

Dur retorn de 2 dies dins la furgo o el cotxe, la Bebe comença…Metàlica acaba, i pel mig dinar, sopar moros, polis amb radars, el ferri, els canvis de torn i Barcelona.

La despedida dura per dins, però salvat per l’aparició de la Susanna que a la propera no hi pot faltar.

Marroc

Marroc

Noruega

Anatòlia

2006 Costa Rica